Esgrafiant!
Aquesta casa de
poble, situada al nucli antic de Cassà de la Selva (Gironès), ha volgut
recuperar la seva dignitat després de viure en l’anonimat i la decrepitud que
el pas dels anys li havia imposat. La intenció que hem volgut transmetre amb
aquesta intervenció ha sigut tant la recuperació d’una tècnica tradicional de
construcció com l’embelliment d’un edifici, otorgant-li d'aquesta manera una nova
cara i nova personalitat.
La façana
Es tracta d'una
façana amb planta baixa i primer pis, i rematada en el seu coronament per una
canalització de recollida d’aigues, conformant una superfície total
aproximada de 50m2. L’edifici correspón a una casa de poble, probablement de principis del segle XIX, en la qual la façana és un fidel reflexe de la seva construcció pobra i austera, sense cap element arquitectònic
destacable ni tampoc ornamental, i que a més, el pas dels anys i les
successives reformes i modes li havien anat deixant irremeiablement petja sobre seu.
Per aquesta
raó, varem voler otorgar-li una nova cara a aquesta petita construcció
mitjançant una tècnica tradicional que estés en consonància amb el caràcter
popular. Amb aquest objectiu ens varem acostar a
la tècnica dels esgrafiats segovians, on des de temps immemorials, els barris
més antics d’aquella ciutat, els seus carrers i les seves places més populars,
apareixen amb una gran varietat de tècniques, tipologies i elements ornamentals
que els hi otorguen un caràcter únic i personal, sense perdre’n alhora la seva
essència més popular.
La intervenció
La primera intervenció va ser la d'extreure totes les capes d'arrebossats i pintures diverses que s'havien anat succeint damunt la façana al llarg dels anys. Es va realitzar doncs un repicat general a tota la seva superfície, fet que ens va permetre comprobar el tipus de construcció de la casa, amb molta pedra petita i de poca qualitat, i amb un morter de calç molt pobre i de baixa cohesió, com també les diverses intervencions d'obra menor que havia sofert amb el pas del temps. Potser per això va ser notable la sorpresa de descobrir els brancals, el marxapeus i la llinda de pedra originals de l'entrada principal de la casa, dels quals no se'n evidenciava cap rastre ni tampoc se'n sabia resde la seva presència. Sens dubte aquesta fou una troballa molt valuosa.
Tot seguit es va procedir a restablir la cara de la façana mitjançant l'estesa de diverses capes successives de morter de calç, recuperant així els materials i tècniques antigues de construcció. Així doncs es va estendre una capa de regularització, sobre la qual s'hi van estendre dues capes més de morter de calç, colorejades en massa amb pigments terrosos, i deixant la darrera i última capa completament allissada, treballada manualment fins otorgant-li un efecte de satinat en tota la seva superficie. L'estesa es va anar realitzant paulatinament de dalt a baix, estenent per trams la darrera capa de morter, ja que damunt seu s'hi realitzaria l'estercit dels motius decoratius que omplirien la nova façana, per finalment esgrafiar-los.
