Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info x
Projectes realizats

Creu de terme de Can Llaurador

La creu de terme de Can Llaurador (Teià, El Maresme), datada del segle XVI i protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional, és anomenada així per la seva proximitat al mas de Can Llaurador. Es troba situada a prop de la carretera que uneix Teià i el Masnou; es tractaria doncs d’una creu indicativa, col·locada en la via principal d’accés a la població per assenyalar-ne l’entrada o sortida. 

Tallada en gres de Montjuïc, respon a la tipologia llatina i acarotada. Les seves superfícies es troben ricament decorades amb relleus figuratius de temàtica religiosa; hi trobem la figura de Crist crucificat en una cara, la Verge i Sant Joan en l’altra, i diverses escenes amb sants de devoció popular al fris decoratiu del nus. La creu se sustenta sobre un fust octogonal amb base motllurada.  

Tot el conjunt s’alça sobre un basament octogonal, construït amb fàbrica de maçoneria sobre la roca natural, damunt del qual s’hi aixeca una estructura graonada formada per carreus de pedra sorrenca. Aquesta graonada, al costat de llevant, presenta una taula-altar (també de pedra sorrenca) que ha fet pensar en l’ús de la creu com a comunidor, costum força estès des del segle XVI. 

La creu va resultar malmesa durant la Guerra Civil, veient-se el fust partit en dues parts. En la restauració posterior, la posició de la creu va ser lleugerament girada, de manera que la figura de la Verge, que en origen mirava a marina, actualment mira vers la serralada. 

 

La intervenció de conservació-restauració

Durant el mes d'abril del 2019 es va realitzar la intervenció de conservació-restauració de la creu de terme de Can Llaurador, sota supervisió i seguiment dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Teià (propietari del bé) i del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.

L’actuació, orientada a millorar les condicions de conservació i la presència estètica del conjunt, va estar centrada en bona part en les operacions de neteja de la pedra, inclosa l’eliminació de la pàtina biològica que recobria part de les superfícies. 

Un altre aspecte rellevant que calia tractar era la nombrosa presència de morters i ciments afegits, que alteraven el conjunt i n’interferien la lectura. Es van retirar tots aquells ciments inadequats o en mal estat, presents sobretot a la zona del basament. En canvi, es van conservar les reintegracions volumètriques presents a la zona de la creu, aparegudes durant el procés de neteja; realitzades amb morters resinosos i empelts de pedra, es trobaven molt ben realizades i no resultaven perjudicials per a l’obra original.