Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info x
Projectes realizats

Les muralles de l'antic castell del Far d'Empordà

Les muralles de l’antic castell del Far d’Empordà (Alt Empordà), datades de finals del segle XIII i declarades com a Bé Cultural d’Interès Nacional, constitueixen junt amb l’església de Sant Martí els únics vestigis conservats del conjunt medieval fortificat. 

De l’antiga muralla se’n conserven tres sectors (sud, est i oest), corresponents al costat meridional del castell. Aquests trams, cantoners entre ells, conformen un perímetre emmurallat de gairebé 70 metres de llarg, en els què el llenç manté una alçada variable d’entre 5,5 a 8,5 metres, sumant en total una superfície construïda de més de 500 m2.  

La fortificació presenta una estructura atalussada, reforçada a les cantonades per carreus escairats, majoritàriament de pedra de Vilacolum, encara que també s’hi troben alguns carreus de pedra calcària i altres sorrenques. El llenç, en canvi, es troba construït amb un aparell més irregular, de pedra més petita però ben disposada en filades aparents; tot plegat lligat amb morter de calç. Al llarg de les estructures s’hi aprecien les diverses fases constructives, així com algunes reconstruccions i modificacions posteriors (sobretot degudes al reaprofitament de la pròpia muralla per a l’aixecament de construccions adjacents). 

El tram sud és el de majors dimensions i també el millor conservat; el seu llenç va quedar al descobert l’any 2012, amb les obres de remodelació del nucli històric de la vila.   

La intervenció de conservació-restauració

La intervenció de conservació-restauració del conjunt medieval, promoguda per l’Ajuntament del Far d’Empordà i supervisada pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona, va ser realitzada en dues fases: de febrer a març de 2016 es va actuar al tram est, i de setembre a novembre del mateix any es va actuar al tram sud. 

Es va seguir una actuació conservativa, orientada al tractament de les patologies existents, amb l’objectiu de retornar a l’obra la seva estabilitat i llegibilitat, tot conservant-ne les diverses fases constructives. Es va netejar la fàbrica original, inclosa l’eliminació d’una gran quantitat de vegetació, i es va alliberar l’obra dels múltiples materials aliens. Els murs es van consolidar mitjançant la restitució de pedres per al reompliment de forats i esborancs, el segellat d’esquerdes i el rejuntat de carreus amb morters de calç. Per a l’estabilització d’una esquerda vertical força profunda (situada en l’extrem oest del tram sud) es va realitzar un reforç puntual en la fonamentació del mur, ja que aquesta resultava insuficient en aquest sector del talús.  

Altres actuacions destacables per a la revalorització del conjunt van ser la reconstrucció d’un sector del llenç (extrem oest del tram sud, on el parament es trobava molt afeblit i alterat per diverses obertures i reparacions), la restauració del coronament de maons que presentava el tram sud (afegit a mitjans del segle XX) i la reproducció del mateix sistema de coronament en els sectors on no existia, i la construcció d’un mur adossat al tram est (previ enderroc de la construcció existent) com a solució de continuïtat i millora de l’entorn.