Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info x
Projectes realizats

Iesso: un mosaic recuperat

La Casa Senyorial de Iesso

Les excavacions arqueològiques realitzades al Parc Arqueològic de Iesso des de l’any 1990 han permès documentar les restes de moltes cases. Entre aquestes, cal destacar per les seves dimensions la que s’ha anomentat Casa Senyorial. Les diferents dependències i àmbits d’aquesta gran casa romana ocupaven una extensió que s’aproximava als 1,000 m2 de planta. La casa fou construïda entorn el canvi d’era i es va estendre per un sector anteriorment ocupat per un barri de cases d’època republicana (segle IaC), unes cases que, tot i ser força modestes, ja gaudien de diverses comoditats, com l’abastament d’aigua corrent, distribuïda mitjançant canonades de plom.

En trobar-se molt superficials, les restes d’aquesta gran casa van aparèixer força destruïdes, afectades per l’activitat agrícola posterior, tot i així són suficients per veure’n l’estructura. La casa s’articulava entorn un gran pati obert de planta rectangular i rodejat, en dos dels seus costats, per un porxo amb columnes (peristylium). Algunes de les habitacions havien estat pavimentades amb opus signinum, entre les quals en destaquem una que havia estat decorada amb tessel·les incrustades formant un mosaic. Com també s’ha pogut comprobar la presència de pintures murals en les seves parets, gràcies a la recuperació de diversos plafoms. En un extrem de la casa va aparèixer les restes d’un hipocaust, el qual indica l’existència d’unes petites termes privades per a ús exclusiu de la mateixa casa.

Al llarg de dos segles, la Casa Senyorial va patir diverses reformes constructives que va anar modificant la seva fesomia original, sobretot ampliant espais. Es sap també que una part de la casa va ser destinada a l’activitat agropecuària i industrial, amb amplis espais, un forn, un molí, etc. Potser la seva situació en un extrem de la ciutat, just a tocar la muralla, va ser un factor que va facilitar l’expansió de les seves dependències i activitats productives sense molestar el veïnat. 


L’espai

La nostra intervenció es situa en l’edifici de la Casa Senyorial, concretament en l’habitació ubicada a l’extrem nord-est de la casa, on s’hi va descobrir el paviment d’opus signinum decorat amb tessel·les incrustades. Ja en el moment de l’excavació, aquest paviment va aparèixer força malmès i fragmentari, i tot i realitzar diverses intervencions de conservació, la climatologia adversa de la zona en va dificultar greument la seva pervivència. Per aquesta raó la direcció del Parc Arqueològic va optar per tapar-lo i buscar una nova proposta que acostés posicions en la problemàtica sempre present entre exhibició i/o conservació de béns patrimonials.

Així, el paviment original s’ha mantingut in situ, protegit sota una capa de sorra i graves, per poder-hi realitzar just en la mateixa ubicació una reproducció fidel a partir de totes les dades recopilades en l’excavació arqueològica.

Es tracta doncs, d’una habitació amb una superfície global de 38m2, pavimentada amb opus signinum formant en el centre una catifa reticular de 10m2 aproximadament, amb una cenefa decorativa en el seu extrem oest i un emblema circular, realitzats amb tessel·les de marbre de 1x1cm.  

Procés constructiu

Després de realitzar tots els estudis previs necessaris per a plantejar correctament el disseny del paviment, primer de tot va ser necessari descobrir els punts cardinals del dibuix original per a assentar-hi el nou just sobre seu mateix. A continuació, i damunt les graves que el protegeixen, es va començar per emmarcar el requadre central que conformaria la catifa. A partir d’aquí, i després d’estendre una base feta amb argamassa de trencadís de ceràmica i calç, tal com un opus signinum, es va procedir a iniciar pròpiament la seva decoració.

Mitjançant un sistema de regles i fils precís i rigurós es va confeccionar tot el dibuix reticulat de la catifa central, on la col·locació de tessel·les i l’estesa del paviment es va anar realitzant alhora i de forma progressiva. Un cop finalitzada, es va continuar amb la cenefa, la qual es va compondre a partir de l’interpretació de les restes del paviment original, on s’hi distribuien simètricament diverses creus gammades i altres formes geomètriques. Finalment, per a l’emblema circular, va caldre realitzar una plantilla a partir de les mides de l’original i procedir a la realització del dibuix seguint igualment el mateix sistema anterior utilitzat. En darrer terme, per a la resta de l’espai de l’habitació, es va estendre a continuació la mateixa argamassa fins a pavimentar tota la superfície de l’habitació.

Per a la realització de tot el dibuix del mosaic, va caldre tallar de forma manual més de 10.000 tessel·les de 1x1cm de marbre blanc, i disposar-les segons el disseny del paviment mosaic original.

Després d'un temps prudencial de curat es va poder procedir a l'acabat final, mitjançant el desvast i polit de la capa superficial més externa del paviment, permentent així fer aflorar tot el dibuix del paviment mosaic per poder gaudir del contrast del blanc del marbre de les tessel·les sobre el roig de la ceràmica de l’opus signinum, otorgant a la vegada una aparença talment com si fos el paviment original de la casa.