La Casa Senyorial de Iesso, Guissona (Segarra)

Les excavacions arqueològiques realitzades al Parc Arqueològic de Iesso des de l’any 1990 han permès documentar les restes de moltes cases. Entre aquestes, cal destacar per les seves dimensions la que s’ha anomentat Casa Senyorial. Les diferents dependències i àmbits d’aquesta gran casa romana ocupaven una extensió que s’aproximava als 1,000 m² de planta. La casa fou construïda entorn el canvi d’era i es va estendre per un sector anteriorment ocupat per un barri de cases d’època republicana (segle IaC), unes cases que, tot i ser força modestes, ja gaudien de diverses comoditats, com l’abastament d’aigua corrent, distribuïda mitjançant canonades de plom.

En trobar-se molt superficials, les restes d’aquesta gran casa van aparèixer força destruïdes, afectades per l’activitat agrícola posterior, tot i així són suficients per veure’n l’estructura. La casa s’articulava entorn un gran pati obert de planta rectangular i rodejat, en dos dels seus costats, per un porxo amb columnes (peristylium). Algunes de les habitacions havien estat pavimentades amb opus signinum, entre les quals en destaquem una que havia estat decorada amb tessel·les incrustades formant un mosaic. Com també s’ha pogut comprobar la presència de pintures murals en les seves parets, gràcies a la recuperació de diversos plafoms. En un extrem de la casa va aparèixer les restes d’un hipocaust, el qual indica l’existència d’unes petites termes privades per a ús exclusiu de la mateixa casa.

Al llarg de dos segles, la Casa Senyorial va patir diverses reformes constructives que va anar modificant la seva fesomia original, sobretot ampliant espais. Es sap també que una part de la casa va ser destinada a l’activitat agropecuària i industrial, amb amplis espais, un forn, un molí, etc. Potser la seva situació en un extrem de la ciutat, just a tocar la muralla, va ser un factor que va facilitar l’expansió de les seves dependències i activitats productives sense molestar el veïnat. 

L’espai

La nostra intervenció es situa en l’edifici de la Casa Senyorial, concretament en l’habitació ubicada a l’extrem nord-est de la casa, on s’hi va descobrir el paviment d’opus signinum decorat amb tessel·les incrustades. Ja en el moment de l’excavació, aquest paviment va aparèixer força malmès i fragmentari, i tot i realitzar diverses intervencions de conservació, la climatologia adversa de la zona en va dificultar greument la seva pervivència. Per aquesta raó la direcció del Parc Arqueològic va optar per tapar-lo i buscar una nova proposta que acostés posicions en la problemàtica sempre present entre exhibició i/o conservació de béns patrimonials.

Així, el paviment original s’ha mantingut in situ, protegit sota una capa de sorra i graves, per poder-hi realitzar just en la mateixa ubicació una reproducció fidel a partir de les dades recopilades en l’excavació arqueològica.

Es tracta doncs, d’una habitació amb una superfície global de 38m², pavimentada amb opus signinum formant en el centre una catifa reticular de 10m² aproximadament, amb una sanefa decorativa en el seu extrem oest i un emblema circular, realitzats amb tessel·les de marbre de 1x1cm.